Audio guías Bluehertz

 

 

Visita a Llucmajor

 

 

INTRODUCCIÓ

 

El nom de Llucmajor probablement prové del llatí lucus maioris, que significa “bosc major”. Semànticament, és molt versemblant que l’alqueria anomenada Llucmajor estigués poblada d’un gran bosc. Aquesta teoria sembla ser l’única acceptada.

 

 

El conjunt prehistòric de Capocorb Vell, al sud del municipi, és l’exponent més conegut de l’illa de l’edat de bronze. Dins la investigació prehistòrica, és un dels poblats més importants de la Mediterrània occidental, gràcies a la seva conservació. Així mateix, és un dels primers llocs de Mallorca que han estat excavats i estudiats, i també un dels més extensos.

Fins a l’arribada del cristianisme, fenicis, grecs, cartaginesos i romans varen deixar empremta a Llucmajor. L’únic testimoni d’aquells temps, però, és una làpida fragmentada, que va ser trobada a la Marina. Aquesta làpida conté una sola paraula, a manera de topònim: “Egnatuleia”.

Després de diversos intents de conquesta, l’any 902 l’illa de Mallorca va quedar sotmesa al domini àrab, durant el qual va viure una etapa de creixement i prosperitat. Es considera que Llucmajor existia com a alqueria àrab i que depenia del municipi de Montuïri.

El 31 de desembre de 1229, l’illa de Mallorca va ser conquistada pel rei Jaume i, que va iniciar un altre període de prosperitat. Posteriorment, l’any 1300, el seu fill Jaume II va fundar la vila de Llucmajor. La decadència del Regne de Mallorca culminà amb el fet més important de la nostra història: la batalla de Llucmajor, que va tenir lloc el 25 d’octubre de 1349. En aquesta batalla, Jaume III, darrer rei de Mallorca, hi va perdre la vida i el regne, que va quedar així annexionat al regne d’Aragó.

Cent anys més tard, el 1543, l’emperador Carles v va concedir a Llucmajor el reial privilegi que atorgava els drets de celebrar fires des del 29 de setembre fins al 18 d’octubre, com també mercat setmanal els dimecres. Dels segles XIV al XVIII, la costa sud de Mallorca estigué sotmesa a la contínua amenaça d’expedicions corsàries no varen permetre descansar els defensors de les costes mallorquines.

Avui dia, les torres de defensa i vigilància (talaies) de s’Estelella, el cap Blanc, el cap Enderrocat i Cala Pi encara són el testimoni latent d’aquelles lluites. Mitjançant el Reial Decret de 3 d’octubre de 1916, el rei Alfons XIII va concedir a Llucmajor el títol de ciutat. El mateix mes es varen inaugurar el mou mercat municipal i la línia del ferrocarril Palma-Santanyí, amb estació a Llucmajor. Igualment, el 25 de novembre de 1916, es va fundar la primera central elèctrica “El Porvenir”, que donà pas a l’enllumenat públic elèctric a la ciutat.

 

 

Fins a principis del segle xx, a Llucmajor hi va haver una puixant agricultura i una nombrosa cabanya ramadera. Durant el primer terç del segle xx, la vida de Llucmajor va estar marcada per una sèrie d’esdeveniments que comportaren una etapa de progrés i desenvolupament, units a un fort increment demogràfic. Posteriorment, la ciutat de Llucmajor va tenir gran anomenada per la indústria del calçat, avui dia substituïda per l’hotelera, la d’embotits i licors, a més d’una destacada artesania de pedra, ferro i fusta.

 

 

LLOCS D'INTERÈS

 

 

 

1.- Monument a Jaume III

El naixement del Regne de Mallorca va ser el resultat de la divisió del regne d'Aragó entre els hereus de Jaume I el Conqueridor, el qual, amb gran visió estratègica, després del debilitament dels musulmans a la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212, completà l'àrea de reconquesta de la Corona d'Aragó amb l'annexió de València i les illes de l'arxipèlag balear. Les constants disputes entre els descendents del monarca culminen a la Batalla de Llucmajor, el 25 d'octubre de 1349, amb la mort del darrer rei de Mallorca, Jaume III. La conseqüència d'aquesta derrota va ser l'annexió definitiva del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, dins el procés històric de formació dels estats moderns (segles XIV i XV).

 

 

El monument a Jaume III (1), realitzat en bronze, representa l'infant Jaume, fill del rei Jaume III, sostenint el cos mort del seu pare i una bandera de l'antic Regne de Mallorca. El projecte es va encarregar a l'arquitecte Rubió Bellver i l'escultor va ser Camps Arnau (deixeble de Gaudí). Es va inaugurar el 1927.

 

 

2.- Monument als sabaters

Al carrer del Bisbe Taixequet trobarem una petita plaça coneguda com a plaça del Sabater (2).

 

 

Al centre de la plaça podem contemplar el monument dedicat als sabaters, professió de la majoria d'habitants de la ciutat fins als anys 70. Aquest monument, realitzat en pedra de Santanyí, típica de l'illa, representa diferents escenes de l'ofici. En va ser l'escultor Tomàs Vila, i es va inaugurar el 10 d'agost de 1963.

 

 

3.- S'Abeurador Rodona

Al vèrtex de la plaça trobam s'Abeurador Rodona (3), que, com el seu nom indica, és de forma rodona. La font és de pedra calcària, fa tres metres de diàmetre i com a única ornamentació té una columna de pedres. Originàriament va ser un abeurador per als muls i els cavalls. L'any 1916 l'Ajuntament hi realitzà una sèrie de modificacions, amb la instal•lació d'unes aixetes que el varen convertir en una font pública. El 1963, la plaça va ser reformada i l'abeurador va ser retirat, fins que l'any 1999 es va tornar a col•locar al seu lloc originari.

 

 

 

4.- Hotel Espanya

A l'esquerra podem veure l'antic Hotel Espanya (4), construït el 1914. És el testimoni mut de la riquesa econòmica que representava la indústria del calçat a la nostra ciutat. En aquest hotel s'allotjaven els representants de pells i de nous models de sabates. L'edifici és de caràcter eclèctic, d'influència modernista en els motius ornamentals.

 

 

 

5.- Ca ses Xilenes

En el número 10 del carrer del Bisbe Taixequet trobam Ca ses Xilenes (5). Actualment l'edifici està ocupat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social. D'estil neoclàssic, va ser construït el 1925. El nom prové de les filles del propietari, nascudes a Xile, ja que els seus pares hi emigraren devers el 1908. Quan en tornaren varen construir aquest edifici.

 

 

 

6.- La Caixa

Un poc més endavant, en el número 46 trobam l'edifici de La Caixa (6). Va ser construït el 1908 i era la seu del Foment Agrícola. Avui és propietat de la Caixa d'Estalvis «La Caixa». És un edifici d'estil neogòtic, obra de Miquel Salvà «es Capellà Cànaves». En la part central hi ha esculpit l'escut de Llucmajor.

 

 

 

7.- Ajuntament de Llucmajor

A la plaça d'Espanya, centre neuràlgic de la ciutat, all fons, podem veure l'Ajuntament de Llucmajor (7). L'edifici, obra de Miquel Dalmau, data de 1882 i és d'estil eclèctic historicista. A la façana s'observa un revestiment inferior de marbre mallorquí. A la part superior hi ha un rellotge i un templet de forma octogonal de zinc, que té una campana a l'interior, rematat per un penell.

 

 

 

8 y 9.- Cafè Colón i Bar Tabú

En aquesta mateixa plaça destaquen les façanes de l'edifici del Cafè Colón (8) i del Bar Tabú (9), antiga Casa del Poble. La primera té reminiscències modernistes en la decoració i en la utilització de la línia corba (frontó, finestres...). La segona és d'estil eclèctic i combina elements classicistes amb elements regionalistes (bossellat de la planta baixa i decoració amb motius vegetals de les finestres...).

 

 

 

10.- Església parroquial de Sant Miquel

Davant l'Ajuntament podem veure la imponent església parroquial de Sant Miquel (10). És l'edifici més emblemàtic de la ciutat, ja que es pot contemplar a certa distància des de qualsevol via d'accés a Llucmajor. També és l'església més gran de Mallorca, després de la catedral de Palma.

 

 

 

11.- Casa Rectoral

Adossada al temple hi ha la Casa Rectoral (11). És una representació de les cases senyorials del segle XVIII. Té un escut d'armes al balcó i un rellotge de sol a la façana. Els rellotges de sol són un element característic de Llucmajor, un dels municipis de tot Europa amb major nombre d'aquests rellotges.

 

 

 

12.- S'Espigolera

Al centre de la plaça de Sant Bonaventura hi ha l'estàtua de s’Espigolera (12), monument dedicat a la poetessa llucmajorera Maria Antònia Salvà. Va ser realitzat en bronze l'any 1965 per l'escultor Horacio de Eguía. L'autor es va inspirar en un poema de la poetessa titulat «L’Espigolera». El monument representa una nina amb trenes portant un feix d'espigues. Aquesta escena costumista va ser presenciada en moltes ocasions per Maria Antònia Salvà, ja que antigament les nines anaven darrere els garbelladors recollint les poques espigues que deixaven.

 

 

 

13.- Convent de Sant Bonaventura

Al costat oposat de la plaça trobam el convent i l'església de Sant Bonaventura (13). La primera sol•licitud per fundar un convent a Llucmajor data de l'any 1576, una iniciativa que va sorgir del convent de Jesús de Palma, fundat pel pare Catany, natural de Llucmajor. Des d'allà arribaven germans i altres predicadors per demanar almoina a les finques del poble. Els carmelites varen intentar establir-se a Llucmajor però el poble va decidir que fossin els franciscans els qui s'hi instal•lassin. Després dels tràmits burocràtics, els primers franciscans habitaren el seu primer monestir, situat al carrer del mateix nom (Monestir). Els primers anys els franciscans vivien de les subvencions que els atorgava l'Ajuntament.

 

 

Els franciscans aviat s'acostaren al poble realitzant la seva labor apostòlica, oferint fins i tot centres d'estudi on es podia rebre i transmetre la cultura, a més d'assistir els malalts i els pobres. El convent de Llucmajor prest es va convertir en un important centre de fe i cultura cristianes.

El 1608 ocuparen l'emplaçament actual, i l'església es va construir entre 1620 i 1656. El convent es va edificar després del temple, en la segona meitat de segle XVII. El temple és d'estil renaixentista de línies sòbries i elegants.

El portal principal és barroc, del segle XVIII, amb la porta coeli característica dels temples franciscans. A les fornícules dels laterals, avui buides, hi havia les estàtues de sant Francesc i de Ramon Llull. En el cos superior i en el centre figura la Immaculada, i remata el portal l'escut franciscà presidit per la creu. Sobre el portal major hi ha una rosassa amb motlures concèntriques, i a la dreta un rellotge de sol. El portal lateral és també d'estil barroc i està presidit per sant Bonaventura. El campanar és de base quadrada i a la part superior està circumdat per una balustrada.

A l'interior destaca la capella del Betlem, de gran devoció entre els franciscans. El retaule major és d'estil barroc de finals del segle XVII. El cor està sostingut per arcs rebaixats, i l'orgue va ser construït a finals del segle XVII. La sagristia està situada a la dreta del presbiteri i va ser construïda entre 1694 i 1697

Entre els franciscans il•lustres naturals de Llucmajor destaca la figura del pare Boscana (1775-1831), que va participar en la missió californiana de San Juan de Capistrano.

 

 

14.- Claustre de Sant Bonaventura

El 3 de juny de 1608 els franciscans es varen traslladar a aquest emplaçament després d'haver viscut en una casa del carrer del Monestir des del 1599.

El recinte conventual definitiu es va construir durant el segle XVII. Estava format per l'església, el claustre, petits edificis annexos i l'hort. El 29 d'octubre de 1656, fra Pere Roig i Noguera va beneir el temple.

Els espais interns del convent –cel•les, oficines, tallers, refectori, cuina, porteria, biblioteca, sanitaris, sala capitular o de reunions– es distribuïen al voltant del claustre. La planta inferior es va acabar de construir devers el 1670, i la superior, devers el 1697. Segueix la tipologia claustral barroca dels franciscans: és de planta quadrada amb doble galeria superposada d'arcs de mig punt. La galeria inferior està coberta amb volta de mirall, mentre que la coberta superior és de bigues.

 

 

El recinte conventual va esser ocupat per l'orde franciscà fins a la Desamortització de Mendizábal, que va tenir lloc el 10 de març de 1836. A partir d'aquest moment i fins al 1998, any que la Guàrdia Civil va abandonar definitivament el claustre i les dependències annexes, el conjunt va ser quarter de la Guàrdia Civil, jutjat de pau i escorxador municipal. Per això el 1999 es va concebre el projecte de rehabilitació i recuperació de l'edifici, declarat bé d'interès cultural el 23 d'agost del 2002. Les obres de restauració varen començar el 28 d'abril de 2006, dia que es va celebrar l'acte simbòlic de la col•locació de la primera pedra. La inauguració del claustre va tenir lloc el 27 de juny de 2007.

Avui s'ha convertit en un centre cultural on es pot veure una col•lecció de teules pintades i pintures de grisalla del segle XVII, a més d'altres exposicions.

 

 

15.- Poblat talaiòtic de Capocorb Vell

El conjunt prehistòric de Capocorb Vell, al sud de Llucmajor, és l'exponent més conegut de l'edat de bronze. Es troba sobre un terreny eminentment pla, a uns 100 m sobre el nivell de la mar. Està constituït per un nucli de tres talaiots circulars i dos de quadrats, a més de diverses construccions que els envolten i una sèrie de talaiots i altres tipus d'edificacions en la seva perifèria. Capocorb Vell és únic a la Mediterrània occidental. Ma 6014, km 23.Tel. 971 18 01 55. Horari: de 10.00 a 16.30 h. Dijous tancat.

 

 

 

16.- Església de la Lactància de s'Arenal

Les obres de l'antiga església parroquial de la Mare de Déu de la Lactància a s'Arenal, d'estil neogòtic, varen començar el 1896 i varen finalitzar el 1902. A causa del creixement demogràfic de s'Arenal, aquest temple va resultar petit, i les obres de la nova església, que conserva la construcció anterior, es varen iniciar el 1969. El nou temple obrí les portes el 1971.

 

 

 

17.- Santuari de Nostra Senyora de Gràcia

El santuari de la Mare de Déu de Gràcia es va erigir a finals del segle XV, després de construir-hi la primera església, d'estil gòtic. El temple actual va ser conclòs el 1819. A l'esquerra es troba l'hostatgeria, del segle XVIII, que ocupa el que abans eren les cel•les dels ermitans.

 

 

 

 

Festes

El 5 de gener se celebra, tant a Llucmajor com a s'Arenal, la cavalcada dels Reis d'Orient. El mateix mes tenen lloc les festes de Sant Antoni, durant les quals les places s'omplen de foguerons i la gent menja i beu al carrer. A més, després de la celebració litúrgica en honor de sant Antoni, es beneeixen els animals.

Durant les festes de Carnaval se celebren rues amb carrosses a Llucmajor i s'Arenal.

El diumenge posterior al de Pasqua, el Diumenge de l'Àngel, els ciutadans acudeixen als tradicionals pelegrinatges al santuari de Gràcia a Llucmajor o al Pont de ses Set Boques a s'Arenal.

A s'Arenal cal ressaltar les festivitats de Sant Cristòfol (10 de juliol), patró de la localitat, i del Rocío (abril), les quals se celebren amb concerts i activitats a la plaça Major d'aquest nucli.

Les festes patronals de Llucmajor en honor a santa Càndida se celebren el segon diumenge d'agost, amb un complet programa d'activitats culturals i lúdiques, entre les quals destaquen els concerts a l'aire lliure a la plaça d'Espanya, al centre de la ciutat.

 

 

Fires i mercats

Les Fires de Llucmajor són unes de les més importants i antigues que es fan a Mallorca. La seva celebració coincideix amb la festivitat de Sant Miquel, copatró de la ciutat, el 29 de setembre. A partir d'aquesta data i durant tres diumenges consecutius tenen lloc distintes fires especialitzades de productes tradicionals, a més d'una àmplia programació d'activitats lúdiques i culturals. El darrer diumenge se celebra la Darrera Fira, que atreu un nombrós contingent d'expositors i visitants. El període de fires finalitza amb la celebració l'endemà dilluns del Firó.

 

 

 

Fires:

Sant Miguel (Primera Fira) 29 de setembre

Darrera Fira El diumenge abans del 18 d'octubre

Es Firó El dilluns abans del 18 d'octubre

 

 

Artesania

Llucmajor ofereix a tots els que ens visiten la seva tradicional i rica artesania. Els vells oficis manuals continuen presents en l'activitat quotidiana local, fet que permet preservar una part molt important del nostre llegat sociocultural.

La conservació de les tècniques de producció, transmeses de pares a fills, contribueixen, juntament amb la mestria i la creativitat dels artesans, a la materialització de peces úniques d'inqüestionable bellesa i valor, molt apreciades per un consumidor molt exigent que cerca productes de disseny i producció exclusius. Coneixeu i gaudiu de l'encant, la creativitat i la laboriositat dels nostres productes artesanals.

 

 

Oficina de turisme: Pl. Espanya. Antic mercat municipal. 07620 Llucmajor, Mallorca, Islas Baleares.

- Tel.: 971 669 162 - www.visitllucmajor.com - turismo@llucmajor.org -

 

Volver al índice

 

 
Aviso Legal|Audio guias Bluehertz|info@audioguias-bluehertz.es| (+34) 902 050 680 | (+34) 91 737 94 97 certificados